La Vida a Berlin. Cap.10. Els Transports

Capitol 10. Els Transports

El títol haria de dir mes apropiadament 'El Transport Públic'.

Comencem pels numeros. A Berlin hi han 3 aeroports: Tegel, Tempelhof i Schönefeld.
Hi han linies de tren urbà subterrani (com el metro a Barcelona),
que aqui s'en diu U-Bahn; tren urbà de superfície, que aqui en diuen S-Bahn;
tramvies i autobusos.
Per Berlin també passen o arriben línies de trens regionals, trens
nacionals i trens internacionals.
I d'aqui sorten o arriben linies regulars d'autobusos
que connecten amb mes de 230 destins d'Alemanya i d'Europa.
Apart d'aixo també hi ha una flota de taxis. El model
standard de taxi es Mercedes, i son de color crema.

En total hi han 10 línies de U-Bahn i 15 S-Bahn.

Les linies de tramvia nomes es troben a la part de l'antic Berlin-Est.

Es pot arribar practicament a qualsevol lloc en transport públic.

El color dels transports publics urbans de Berlin es el groc.

El sistema de cobrament dels bitllets de transport es diferent
al que hi ha a Barcelona. Aqui no hi cap barrera a l'entrada
de l'estació del U-Bahn ni del S-Bahn. Hi ha una guixeta o be un
expendedor automàtic. Tothom (els d'aqui, està clar!!) sap que els
billets es compren a l'entrada i tenen una valideça de dues hores
desde el moment de la seva cancel.lació. Un mateix billet serveix per
a qualsevol dels serveis de transport de la ciutat: Bus, U-Bahn, S-Bahn
o Tramvia. El bitllet senzill es compra per 2 EUR.

La primera cosa que em va impressionar quan vaig entrar per primer cop al U-Bahn
va ser el silenci dins el vagó. Només se sent el soroll del tren en
moviment. Poca gent parla. I els que parlen ho fan ben fluix, de manera
que no molesten la resta de passatgers. La segona cosa que em va
impressionar es que aquest silenci no només existeix al U-Bahn, sino
tambe al S-Bahn, al Bus o al Tramvia.

Els U-Bahn mes moderns son de 6 vagons de llargada i no hi ha cap separacio entre
ells, de manera que pots recorrer el tren sencer d'un extrem al altre
sense sortir del tren.

Malgrat que, com et deia, no hi han barreres a l'entrada de les
estacions, la gent acostuma a comprar el bitllet. De fet la majoria
del viatjers te bitllets multiviatje que serveixen per tot el dia,
per tota la setmana, per un mes, per trimestres o per tot l'any.
També hi han revisors, pero no son els convencionals que un
turista espanyol imagina. Van per parelles. No duen uniforme i no
se diferencien en res de la resta dels viatjers. Mes aviat el primer cop desconfies
perque la seva indumentaria es molt informal: Espardenyes esportives,
jeans i jaqueta texana, samarreta o camisa a cuadros (estil llenyataire).
Un pensaria que son camioners que s'han passat al bus o al U-Bah.
Quan per primer cop s'em va acostar un,
el primer pensament va ser que em venia a demanar diners... però no!
em va ensenyar una tarjeta identificativa i el que em demanava, al
igual que a la resta dels passatgers del costat, era que mostrés el
meu bitllet o títol de transport. Van a comissió. Una part de la
multa que cobren per cada passatger que troben sense bitllet, és per a ells.
I vàlgue'm Déu si s'afanyen!! Entre cada dues estacions inspeccionen el bitllet
dels passatgers de tot un vagó. Quan troben un que no té bitllet,
no tenen contemplacions, el demanen que surti del tren i a l'andana
li posen multa.

Quan encara era a Barcelona vaig sentir a la radio que els alemanys eren
tan respectuosos amb el reglament que si rebessin la consigna de manifestar-se
al U-Bahn, abans d'entrar comprarien el bitllet. I en aquell moment
em va passar per la meva imaginació la imatge d'uns manifestants sindicals
en vaga que anàvem a Barcelona en tren dien "¡Que pague el patron!"